Janis Joplin

Notícies musicals, opinions sobre discs, concerts, festivals, marujeo sobre les adiccions del Keith Richards i tot lo que estigui relacionat amb la música en general.

Janis Joplin

EntradaAutor: Coy » 23 jul. 2010, 02:39

Des de fa uns dies que no puc parar d'escoltar-la, ten una veu que deixaria glaçat a qualsevol. I no cal parlar dels solos de guitarra de les seves cançons. L'any 1995 va ingressar al saló de la famma del Rock'n'Roll. Segons la Revista Rolling Stone la va colocar en el lloc 46 dels 100 millors artistes del mon. L'any 2008 la va colocar a la 28ena posició dels 100 millors cantants del mon.

Va néixer el 19 de gener de 1943 en Port Arthur, localitat industrial de Texas. Els seus pares, Seth (que treballava en una refineria) i Dorothy (que havia destacat cantant en el seu institut) Tenia dos germans petits, Michael i Laura.

Janis Lyn Joplin durant el primer any d'institut, es va unir a una colla de joves intel·lectuals (beats o beatniks), per la qual cosa es va convertir en una marginada pels seus companys de classe, sent durant aquesta etapa una persona molt impopular, acusant-se-la d'"amiga dels negres" per rebutjar el racisme. Als setze anys va començar a manifestar el seu amor per la música, freqüentant els bars de Louisiana, on escoltava música negra, de blues i jazz i als disset va començar a cantar.

Quan estudiava Bells Arts a la Universitat de Texas, va començar a cantar habitualment en bars. Participava freqüentment amb la Waller Creek Boys. Allà és on va començar a guanyar-se la seva reputació com a forta bevedora. El 1963, es va traslladar la ciutat de San Francisco on va començar a ser coneguda. Estant allà va conèixer molts músics amb qui més tard es retrobaria, com el seu amant Ron "Pigpen" McKernan" (després, membre de The Grateful Dead) i va gravar un disc casolà amb Jorma Kaukonen (futur guitarrista de Jefferson Airplane) i Margareta Kaukonen en la màquina d'escriure (com a instrument de percussió). Va ser durant aquest període quan va començar el contacte amb la droga i es va deixar anar en un estat d'abandonament, arribant a pesar 35 quilos. El 1965 va anunciar a la seva família que tornaria als seus estudis universitaris, i que es casaria amb un home que havia conegut a San Francisco, Peter LeBlanc, però l'enllaç no va tenir lloc, ja que Peter LeBlanc la va abandonar i això marcaria encara més la seva inseguretat afectiva i el seu sentiment de soledat.

Cansada d'esperar a LeBlanc i de ser una noia bona, es va ser a San Francisco amb Chet Helms, un productor que va conèixer a Texas. Es va unir a la banda Big Brother and the Holding Company el 4 de juliol de 1966, aconseguint una combinació perfecta. Va ser Chet Helms el que la va portar San Francisco amb l'oferta de què s'unís a ella, ja que Chet Helms era el mànager de la banda, amb què gravaria el seu primer àlbum amb discogràfica, Big Brother and the Holding Company, que no va passar desapercebut. Joplin estimava la llibertat creativa de l'escena musical a San Francisco. Solien actuar juntament amb altres grups psicodèlics com The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Quicksilver Messenger Service i The Charlatans en les famoses sales de danses Avalon Ballroom, Fillmore East i Fillmore West, o amb festivals a l'aire lliure al Golden Gate Park i en Haight-Ashbury.

Va actuar amb la seva banda en el Festival de Monterey de 1967 juntament amb alguns grans artistes del moment com Jimi Hendrix, The Mamas and The Papas, Jefferson Airplane, Otis Redding i The Who entre altres. La primera actuació dels Big Brother no va ser filmada i els van demanar que toquessin al dia següent, així que van tocar Combination Of The Two, i Janis va deixar l'audiència bocabadada amb una versió de l'emblemàtic blues de Big Mama Thornton, «Ball And Chain».

A partir de llavors van ser contractats pel productor de Bob Dylan, Albert Grossman. Joplin eclipsava als Big Brother. La primavera de 1968, es van traslladar Nova York per gravar el seu primer disc. Aquella combinació de música repetitiva, d'estil psicodèlic dels 60, amb la imponent veu de Joplin, era prodigiosa i Cheap Thrills va sortir l'agost de 1968. Llançant a Janis a l'èxit, als tres dies es va fer disc d'or i durant el primer mes es van vendre més d'un milió de còpies. El 2003, Cheap Thrills es va col·locar en el lloc 338 dels 500 millors àlbums de tots els temps.

Les crítiques sobre ella van ser molt bones, i la premsa es va començar a centrar més en ella que en el grup, tots li deien que ella era massa bona per al grup, hi havia tensió entre ells a causa del protagonisme de Janis i la fama, i ella volia fer un estil més blues i soul, com les cantants que venerava, entre elles Bessie Smith, Billie Holiday o Aretha Franklin, així que després de molta pressió per part de seu manáger, Albert Grossman, se'n va anar de Big Brother and the Holding Company.

Junts es van posar a cercar els millors músics del país per crear el nou grup. A principis del 1969 ja estava creat, encara que els músics variarien durant l'any. Es va endur amb ella al guitarrista Sam Andrew de Big Brother and the Holding Company. Amb la seva nova banda, "Kozmic Blues Band", va sortir el seu segon disc, I Got Dem Ol' Kozmic Blues Again Mama!, que sonava diferent al que els seus oients estaven acostumats: era una barreja de rock, soul i blues, i va rebre males crítiques, la revista Rolling Stone la va denominar la "Judy Garland del rock".

L'abril, Janis i la Kozmic Blues Band van ser de gira per Europa, passant per Frankfurt, Estocolm, París, Londres, i alguns llocs més, on el públic la va acollir molt calorosament i ella va tornar a E.E.U.U. molt acontenta, dient que el millor concert que havia donat en la seva vida va ser a Londres, on l'audiència es va tornar boja.

Durant aquest any, a causa de la pressió, es va enganxar a l'heroïna i va començar a prodigar-se en entrevistes, en què acabava parlant de la seva vida i dels seus sentiments. Deia que "feia l'amor amb 25000 persones en l'escenari i després es tornava a casa sola..." Cada vegada depenia més de l'alcohol i de l'heroïna però tanmateix s'havia convertit en un símbol de força i de rebel·lia per a moltes dones de la seva època.

El 16 d'agost de 1969 va actuar amb enorme èxit en el festival de Woodstock, on va realitzar dues repeticions de, «Ball And Chain» i Piece of My Heart.

Però els músics de la banda eren només professionals, i Janis volia que la seva banda fos com una família, com en Big Brother, i amb l'únic que va acabar connectant va ser amb el saxofonista Cornelius "Snooky" Flowers. Al final del 1969 Janis estava ja destrossada i massa enganxada a l'heroïna i a l'alcohol, així que va decidir prendre's un descans i abandonar la banda. Al final de 1969 la banda es va separar. El seu últim concert va ser al Madison Square Garden a Nova York en la nit del 19 i 20 de desembre de 1969.

El febrer de 1970, va anar de viatge amb una amiga a Rio de Janeiro per carnaval, a desintoxicar-se, almenys, de l'heroïna. Una vegada allà va conèixer David Niehouse i es van enamorar, van estar uns mesos per la selva del brasil viatjant com dos vells beatniks en la carretera i en tornar a San Francisco, David es va instal·lar a casa de Janis.

Una vegada allà, Albert Grossman, li va proposar a Janis una nova banda, la Full Tilt Boogie Band, i Janis, ja desenganxada de l'heroïna, però no de l'alcohol, va acceptar. David Niehouse volia seguir viatjant pel món i li va oferir anar-se amb ella, però Janis va preferir quedar-se amb la seva audiència i la seva música. Així, Janis va congeniar molt bé amb tots els membres de la banda, ells la volien i ella els volia.

A l'estiu d'aquest any, Janis i la seva banda van participar en el Festival Express, junts uns altres artistes importants de l'època com The Grateful Dead, Buddy Guy i The Band.

En una festa dels Hell's Angels de San Francisco, aquest mateix estiu, va conèixer a Seth Morgan i es va enamorar d'ell. El setembre de 1970, es va traslladar Los Ángeles a gravar Pearl. El 4 d'octubre de 1970 havia estat un bon dia en l'estudi, i per celebrar-ho va sortir de copes amb els seus companys i es va emborratxar. Segons l'estudi forense, va morir a la 1:40 per sobredosi d'heroïna. Janis ja havia passat per experiències similars i havia sortit amb vida, però aquesta vegada no hi havia ningú per ajudar-la i el seu cos va ser descobert unes 18 hores després. Tots van quedar sorpresos, ja que van pensar que Janis ja no consumia, i estava en la millor època de la seva vida.

Algunes circumstàncies al voltant de la seva mort romanen sense explicar. La droga que la va matar era d'una puresa extrema (tenia el 40% de puresa, mentre que el comú és que sigui de només el 2%), les xeringues que va usar van desaparèixer de la seva habitació hores després de la seva mort i s'especula que va poder haver algú més allà. D'aquesta manera, els mitjans de comunicació van envoltar la seva mort de misteri, igual que amb les de Jimi Hendrix, Jim Morrison, Kurt Cobain i Brian Jones.

A les sis setmanes de la seva mort, va sortir el disc Pearl, el 1971, que va ser un èxit i es va mantenir en el número u de vendes durant 14 setmanes. Com a homenatge, es va deixar el tema «Mercedes Benz» a capella, sense música, ja que va ser l'última cançó que Janis va gravar; així mateix, es va incloure la cançó «Buried Alive in the Blues» només amb música, sense la veu de Janis que hauria hagut de cantar-la. El 2003, Pearl es va col·locar en el lloc 122 dels 500 millors àlbums de tots els temps.

El cos de Janis Joplin va ser incinerat en Westwood, Califòrnia, i es van llançar les seves cendres a l'Oceà Pacífic en la platja de Stinson. Va deixar en testament 10.000 dòlars als seus amics perquè celebressin la seva mort amb una festa salvatge. Va ser una artista sempre polèmica que ha estat inspiració per a altres grans de la música.

http://open.spotify.com/user/coy93/play ... YhZ3l5RlAU
Coy l’ha editat per darrera vegada el dia: 24 jul. 2010, 16:45, en total s’ha editat 1 vegada.
Tens criatures a casa?
busques un cangur mentre fas un bolo?
vols algu que et cuidi els crios mentre esta al bar fent unes birres?
la solució als teus problemes és aquí
Andreu Coy, un cangur amb experiència.
Coy
Primers acords
Primers acords
 
Entrades: 44
Membre des de: 27 març 2009, 23:35
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: Gerard Merino » 23 jul. 2010, 03:25

Jo no faria molt de cas a la Revista Rolling Stone.
Mira el TOP100 de millors guitarristes segons aquesta revista :arrow:
Spoiler: ensenya
1) Jimi Hendrix
2) Duane Allman of the Allman Brothers Band
3) B.B. King
4) Eric Clapton
5) Robert Johnson
6) Chuck Berry
7) Stevie Ray Vaughan
8) Ry Cooder
9) Jimmy Page of Led Zeppelin
10) Keith Richards of the Rolling Stones
11) Kirk Hammett of Metallica
12) Kurt Cobain of Nirvana
13) Jerry Garcia of the Grateful Dead
14) Jeff Beck
15) Carlos Santana
16) Johnny Ramone of the Ramones
17) Jack White of the White Stripes
18) John Frusciante of the Red Hot Chili Peppers
19) Richard Thompson
20) James Burton
21) George Harrison
22) Mike Bloomfield
23) Warren Haynes
24) The Edge of U2
25) Freddy King
26) Tom Morello of Rage Against the Machine and Audioslave
27) Mark Knopfler of Dire Straits
28) Stephen Stills
29) Ron Asheton of the Stooges
30) Buddy Guy
31) Dick Dale
32) John Cipollina of Quicksilver Messenger Service
33) Lee Ranaldo of Sonic Youth
34) Thurston Moore of Sonic Youth
35) John Fahey
36) Steve Cropper of Booker T. and the MG's
37) Bo Diddley
38) Peter Green of Fleetwood Mac
39) Brian May of Queen
40) John Fogerty of Creedence Clearwater Revival
41) Clarence White of the Byrds
42) Robert Fripp of King Crimson
43) Eddie Hazel of Funkadelic
44) Scotty Moore
45) Frank Zappa
46) Les Paul
47) T-Bone Walker
48) Joe Perry of Aerosmith
49) John McLaughlin
50) Pete Townshend
51) Paul Kossoff of Free
52) Lou Reed
53) Mickey Baker
54) Jorma Kaukonen of Jefferson Airplane
55) Ritchie Blackmore of Deep Purple
56) Tom Verlaine of Television
57) Roy Buchanan
58) Dickey Betts
59) Jonny Greenwood of Radiohead
60) Ed O'Brien of Radiohead
61) Ike Turner
62) Zoot Horn Rollo of the Magic Band
63) Danny Gatton
64) Mick Ronson
65) Hubert Sumlin
66) Vernon Reid of Living Colour
67) Link Wray
68) Jerry Miller of Moby Grape
69) Steve Howe of Yes
70) Eddie Van Halen
71) Lightnin' Hopkins
72) Joni Mitchell
73) Trey Anastasio of Phish
74) Johnny Winter
75) Adam Jones of Tool
76) Ali Farka Toure
77) Henry Vestine of Canned Heat
78) Robbie Robertson of the Band
79) Cliff Gallup of the Blue Caps (1997)
80) Robert Quine of the Voidoids
81) Derek Trucks
82) David Gilmour of Pink Floyd
83) Neil Young
84) Eddie Cochran
85) Randy Rhoads
86) Tony Iommi of Black Sabbath
87) Joan Jett
88) Dave Davies of the Kinks
89) D. Boon of the Minutemen
90) Glen Buxton of Alice Cooper
91) Robby Krieger of the Doors
92) Fred "Sonic" Smith of the MC5
93) Wayne Kramer of the MC5
94) Bert Jansch
95) Kevin Shields of My Bloody Valentine
96) Angus Young of AC/DC
97) Robert Randolph
98) Leigh Stephens of Blue Cheer
99) Greg Ginn of Black Flag
100) Kim Thayil of Soundgarden

No posen a Steve Vai, ni a Joe Statriani, a Van Halen al 70, a Kirk el posen al número 11, Angus Young al 96, Randy Rhoads al 85...
Tu t'en fies d'ells? :|
Gibson VS Fender -_-_-II*II-_-_- Who's Wins?
A RockanMetalejar!!!!!!!

Et portaré sempre al cor i en cada nota que toqui...El teu Blues romandrà sempre viu GM
Avatar de l’usuari
Gerard Merino
Professor Merino
Professor Merino
 
Entrades: 2675
Membre des de: 12 ago. 2009, 05:09
Ubicació: A dins d'un Xampinyó
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: Coy » 23 jul. 2010, 11:47

No me'n fio, ho deia la wikipedia xD Però això no treu que ella sigui una gran cantant. I donen preferència als anglosaxons. Ho he posat com a informació de a més a més.
Tens criatures a casa?
busques un cangur mentre fas un bolo?
vols algu que et cuidi els crios mentre esta al bar fent unes birres?
la solució als teus problemes és aquí
Andreu Coy, un cangur amb experiència.
Coy
Primers acords
Primers acords
 
Entrades: 44
Membre des de: 27 març 2009, 23:35
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: heepi » 23 jul. 2010, 12:17

Molt bona entrada. Jo també crec que no hi ha hagut cap altra cantant com ella... La Janis va ser la millor. Si us interessa la seva vida, van fer una película que es diu La Rosa (The Rose) que es una versió lliure de la seva biografía, interpretada per Bette Midler... a mi em va agradar
Avatar de l’usuari
heepi
Ja se fer el Fa
Ja se fer el Fa
 
Entrades: 100
Membre des de: 02 març 2008, 17:58
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: Gerard Merino » 23 jul. 2010, 15:09

Coy ha escrit:Però això no treu que ella sigui una gran cantant.


Obviament :cool: Però que no t'embauquin amb ''és la número 23 de la història!!!!!! :taja: '' perquè no n'encerten ni una i tant com pot ser al TOP1 pot estar per sota del TOP500 :| (que aquest últim cas no és evidentment :solo: )

La tia canta bestial, però a mi personalment m'agrada més Tiffany. L'estil com canta i la música que fa em va moltíssim més :P
Molts coneixereu aquesta cançó :cool: , quins records... :P Ja no fan música com la d'abans :taja: :taja:

Gibson VS Fender -_-_-II*II-_-_- Who's Wins?
A RockanMetalejar!!!!!!!

Et portaré sempre al cor i en cada nota que toqui...El teu Blues romandrà sempre viu GM
Avatar de l’usuari
Gerard Merino
Professor Merino
Professor Merino
 
Entrades: 2675
Membre des de: 12 ago. 2009, 05:09
Ubicació: A dins d'un Xampinyó
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: heepi » 24 jul. 2010, 01:32

ja ja ja Gerard, ...ai Gerard....no es pot entrar a la basílica del pilar repartint imatges de la virgen del rocío.... ( verdad Rober?)...no ara en serio, jo no coneixia aquesta Tiffany i prometo investigar i escoltar-la, però la Janis, ai la Janis...d'ella dèien que arribava a l'orgasme dalt de l'escenari....jo l'adoro, va trencar amb l'estandard de la época, tenia aquell dó dels que diuen que han venut l'anima al diable.... hi ha gent que té algo que els altres no tenim, i ella era una d'aquestes... són éssers hipersensibles i genials, no només capaços de sentir coses que la majoria de la gent no pot, sinó també de fer-nos-ho arribar (en aquest cas a traves de la música) als demés, són una mena de traductors del espai..ja ja ja ...... jo crec sincerament que l'emoció que tinc quan escolto el "cry baby" no és ni el 10% del que sentia ella quan el cantaba...de veritat...
...a mí és el que m'agrada pensar...
Avatar de l’usuari
heepi
Ja se fer el Fa
Ja se fer el Fa
 
Entrades: 100
Membre des de: 02 març 2008, 17:58
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: Gerard Merino » 24 jul. 2010, 04:25

No la coneixes? No vas veure la peli de ''Los Supersónicos''? Aquesta és una de les cançons que sortien a la peli!! Per això em porta tants bons records de la meva infància :taja:


Evidentment que la Janis Joplin com a cantant va ser molt millor que la Tiffany, tenia molta més tècnica i un domini quasi bé complet de la seva própia arma, però m'agrada més la música que feia la Tiffany :P


heepi ha escrit:són éssers hipersensibles i genials, no només capaços de sentir coses que la majoria de la gent no pot, sinó també de fer-nos-ho arribar (en aquest cas a traves de la música) als demés, són una mena de traductors del espai..


Com Steve Vai per exemple? :cool:
Spoiler: ensenya
Sempre Steve Vai... :geek:

I després hi ha gent que té els pebrots de dir que la seva música és buida i sense sentiment...
Pobres persones, em fan llàstima :sad:
Gibson VS Fender -_-_-II*II-_-_- Who's Wins?
A RockanMetalejar!!!!!!!

Et portaré sempre al cor i en cada nota que toqui...El teu Blues romandrà sempre viu GM
Avatar de l’usuari
Gerard Merino
Professor Merino
Professor Merino
 
Entrades: 2675
Membre des de: 12 ago. 2009, 05:09
Ubicació: A dins d'un Xampinyó
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: Coy » 24 jul. 2010, 16:32

heepi ha escrit: ...... jo crec sincerament que l'emoció que tinc quan escolto el "cry baby" no és ni el 10% del que sentia ella quan el cantaba...de veritat...
...a mí és el que m'agrada pensar...


És brutal la cançó de fet és la meva preferida. Ara que hi ha un moment de summertime que hi ha 2 solos alhora i que si portes cascos flipes amb els dos solos alhora :solo: Ara bé la tia deu n'hi do com l'hi fotia... :taja:
Tens criatures a casa?
busques un cangur mentre fas un bolo?
vols algu que et cuidi els crios mentre esta al bar fent unes birres?
la solució als teus problemes és aquí
Andreu Coy, un cangur amb experiència.
Coy
Primers acords
Primers acords
 
Entrades: 44
Membre des de: 27 març 2009, 23:35
 

Re: Janis Joplin

EntradaAutor: heepi » 25 jul. 2010, 23:30

...Cry baby...Summertime... Mercedes Benz a capella..... a mi em fan posar "la gallina de piel" que deia aquell..
Coy ha escrit: Ara bé la tia deu n'hi do com l'hi fotia... :taja:

si et refereixes a les droges, dons sí, Deu no dó com li fotia....com gairebé tothom aquella época...Molts se'n van poder sortir però d'altres no, com la Janis, en Hendrix, en Keith Moon, en Jim Morrison, en brian Jones...i molts més...
...però bé. Si l'hem de jutjar com a persona, segurament ningú l'escolliria com a mare, germana o companya...(o potser sí, tampoc la coneixem).... L'unic que conec jo d'ella són les seves cançons i l'hi estaré tota la vida agraït d'haver-les enregistrat. Jo les disfrutaré encara molts anys més..( espero)....
Avatar de l’usuari
heepi
Ja se fer el Fa
Ja se fer el Fa
 
Entrades: 100
Membre des de: 02 març 2008, 17:58
 


Torna a: Música General

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

cron