Hi ha dos tipus de corda: les de nylon i les metàl·lques. Les de nylon es fan servir en guitarra clàssica i les d'acer en acústiques i elèctriques.
En el cas de les cordes d'acer, i suposant que tinguem una guitarra de sis cordes, la primera i la segona sempre són llises, la tercera pot ser llisa o entorxada (normalment és llisa) i la quarta, la cinquena i la sisena són entorxades. Les entorxades consisteixen en una corda llisa "embolicada" (coberta).
Les cordes d'acer poden ser de diversos materials: acer inoxidable, níquel aleació de níquel, coure xapat de plata, bronze...).
Calibre
El calibre de les cordes es refereix al seu diàmetre. El calibre va augmentat conforme les cordes han de ser més greu. Uns quants exemples de jocs de cordes típics són (diàmetre en polzades):
- Codi: Selecciona’l tots
Ultra-light: 0.008 0.010 0.014 0.022 0.030 0.038
Extra-light: 0.010 0.014 0.020 0.028 0.040 0.050
Light: 0.011 0.015 0.022 0.030 0.042 0.052
Medium: 0.013 0.017 0.026 0.034 0.046 0.056
Heavy: 0.014 0.018 0.028 0.040 0.050 0.060
Hi ha altres combinacions. (jo faig servir: 0.009 0.011 0.016 0.026 0.036 0.046)
La importància dels calibres és una qüestió física (com pràcticament tot, de fet). La nota que toquem està definida per tres variables: la tensió (ho determinem amb les clavilles), la longitud vibratòria (des d'on tenim el dit prement la corda fins al pont) i la massa. Per tant, si apliquem la mateixa tensió, dues cordes que mateixa longitud, però amb diferent massa produiran notes diferents. En concret, a més massa més greu serà la nota. Això explica perquè les cordes són més gruixudes conforme passem a cordes més greus.
A més, quan més primes siguin les cordes, més fàcil serà forçar notes [bending] perquè la tensió serà menor. En contrapartida és més fàcil que es desafinin i proporcionen menys volum i duració de la nota. D'altra banda, si són més gruixudes costarà més de tocar (les cordes es notaran més dures) però obtindrem menys distorsió quan toquem acords, l'afinació durarà més i tindrem més volum i la nota dura més.
Cordes que es trenquen
Les cordes es trenquen per:
- Les has tensat més del compte.
- Són velles i s'han desgastat (per exemple per culpa de l'oxidació causada per la suor).
- Li estas fotent hòsties guapes amb la pua.
- Quan s'ha posat la corda s'ha doblegat per algun lloc, causant un punt dèbil.
- Cantonades tallants i punts de desgast: al pont, a la celleta o als trastes.
Fer que les cordes durin més
- Després de tocar s'han de netejar les cordes perquè la suor s'acumula, sobretot a la part de darrera, i això fa que es rovellin les cordes.
- Utilitzar Fast-fret, que és un tampó amb lubricant que protegeix les cordes de l'òxid i, de passada, els dits llisquen millor.
- Musiconsejo: Si aneu malament de quartos, podeu netejar les cordes bullint-les cordes en aigua uns quants minuts i després eixugar-les bé perquè l'aigua no les rovelli. (No és broma, però les cordes tampoc són tan cares com per a arribar a aquest extrem). Evidentment s'han de treure de la guitarra, cosa xunga perquè no és bo pel mànec (en espanyol "mástil") treure totes les cordes de cop.
Cada quan s'han de canviar les cordes
Cada quan et dóna la gana. Amb el temps, les cordes deixen de tenir un so brillant. Si t'agrada així, canvia-les abans de cada concert. Sinó, no. Evidentment, aquesta és un postura exagerada que només fan els professionals, que són aquells que no es canvien les cordes ells mateixos.
Canviar les cordes
Quan es decideix canviar totes les cordes, el que mai s'ha de fer és treure-les totes de cop perquè el mànec de la guitarra deixaria de tenir que aguantar massa tensió i es podria corbar (lleugerament, però és una putada). Per tant, s'han de canviar una a una.
Un altre cosa que es fa, a més a més, és estirar les cordes. Suposem que has afinat la guitarra amb cordes noves. El que es fa és estirar cada corda (amb bendings o simplement agafar la corda amb dos dits i estirar). Llavors el que passarà és que la corda es desafinarà. Doncs afinem un altre cop. Això s'ha de repetir fins que no es desafinin les cordes en fer estiraments. Això és especialment important fer-ho en guitarres amb pont flotant (strato, floyd rose i similars), ja que la tensió de la corda canvia la longitud de totes sis.
Fent això es desafinarà menys. En realitat només és una simulació accelerada del que fas quan toques.
Sobre el calibre de les cordes en guitarres amb pont flotant (stratocaster, floyd rose i similars)
Al principi de tocar sempre tocava amb un joc del 08, però aquella guitarra (que d'altra banda era una merda) se'm desafinava molt, normalment les cordes més primes. Ho vaig comentar a un tècnic i em va dir que em posés unes cordes més gruixudes, del 09 i que si també em passava que passés a les de 10. Amb les del 09 n'hi va haver suficient perquè llavors tampoc feia anar massa la palanca. Total, que si teniu problemes de desafinació en aquest tipus de guitarres, proveu jocs més gruixuts (també pot ser culpa de les clavilles (en espanyol "clavijas") o del propi pont).
[Bibliografia]
- Manual de guitarra, Ralph Denyer. Editorial Raíces 1997.
- Fòrum del tocamela.cat: cordes de la electrica
------
Quan tingui temps afegiré alguna foto, que sempre fa bonic.
Qualsevol correcció o el que sigui, digueu-ho i ho afegeixo.
Salut!
BRUCUTACAL 
